|
El partit d'avui ha estat un d'aquells partits que ens fan vibrar, sobretot després de veure el que ha passat dins el terreny de joc. En algun moment del partit la sang no em bullia, la sang estava tant encesa que s'evaporava.
Només començar, en el minut 4, en Manel marcava el primer gol, era la primera jugada de perill del Sant Pere Màrtir. El partit estava dominat pels visitants, que patíen un cop rera l'altre les patacades (algunes força violentes) dels jugadors locals i que l'àrbitre no les xiulava. Aquest fet ha provocat que el JSPM no pogués desenvolupar el seu joc habitual durant tota la primera part.
En la segona part el Vilafant ha marcat l'empat en el minut 46, però 3 minuts més tard ha estat un altre cop en Manel el qui a fet pujat el 1-2 en posible fora de joc. El Vilafant seguia repartint i l'àrbitre no era capaç d'aturar el joc violent. En el minut 63 l'àrbitre xiula penal quan un jugador visitant treu la pilota a córner, però en la lluïta un jugador local cau al terra. La jugada era fora de l'àrea, la falta inexistent i per postres el jugador visitant és expulsat. El Vilafant empata a 2 al transformar el penal i quan tothom pensava que el partit estava perdut, l'amor propi dels nostres s'ha despertat, el fet anterior ha fet reaccionar al JSPM que en els 17 minuts que quedaven i amb un home menys ha assetjat el marc contrari fins que en l'últim minut l'Abde ha marcar el gol de la victòria.
Ens han d'insultar, ens han d'atonyinar i ens han d'humiliar per que ens bulli la sang? Doncs sembla que si.
La culpa de tot això la té una persona, l'àrbitre del partit que s'ho ha de fer mirar i pel bé del futbol ha de deixar de pitar, no en té ni ideia i no sap el reclament. Segur que per més que ho intenti no serà capaç d'aprendre'n més. |
|